Escric i la casa dorm.
El tic-tac del rellotge és el ritme en este bressol de vimen.
Si vaig passar un temps ratllada,
perdona'm, estava cavil•lant i no vaig despertar.
En estos temps grisos embolicats i maquillats hi ha vells acudits que t'alcen l'ànim.
I jo sóc freda com el riu que descendeix des de la muntanya,
però no sóc de sang freda i no escric per a l'humanitat.
Escric,i no per a ofegar les meues penes,
sinó per a recordar-me.
Escric alegries, descric simfonies.
Crema, quan el Sol s'apaga però encara no ha acabat el dia.
Cantí quan la nit va exhalar el seu últim sospir de vida.
Tart jo isc d'entre les ombres que van embolicar el món
i la poca llum s'allunya de les persones.
Entona eixa balada meravellosa.
Més enllà del final del túnel, lliure com a papallona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
